Ejam te un n lingaz B2 (livel B da n iade)

L'ejam te un n lingaz B2 (livel B da n iade) é por che che fej domanda de reconescimënt de n zertificat linguistich. Al vëgn fat tl lingaz olache al mancia le zertificat.

L ejam de bilinguism B2 (livel B da n iade)atestea la cunescënzes linguistiches n basa ala cumpetënzes dl livel B2 dl Cheder de referimënt europeich n cumenanza per i lingac. L'atestat de bilinguism B se referësc a chi liví funzionai dl'aministraziun publica, por chi che an adora n diplom de scora alta. Eté minimala: canche an se scrí ite mësson avëi complí i17 agn .
L'azes al ejam de bilinguism n'é nia lié a n titul de stüde. Che che oress fá n ater ejam, co chël che ti corespogn a so titul de stüde, pó sambëgn le fá.

Aspec organisatifs

I ejams vëgn ma fac te nosta sënta a Balsan, strada Perathoner 10, tla secunda alzada, y mët man dales 8.30.
Al é da ester dër puntuai. Da se tó para él n documënt d'identité varënt y n biro fosch o bröm.

 

Co é pa strotoré l'ejam?

Proa de comprenjiun tl ascuté sö: döes proes de comprenjiun tl ascuté sö, ca. 25-30 menüc.

Proa de comprenjiun tla letöra: döes proes de comprenjiun tla letöra y n test a loces, 55 menüc.

Ejam scrit: al é da scrí dui tesć, 75 menüc.

Do che i ëis stlüt jö l'ejam scrit, gnarál metü fora i orars dl ejam a usc dlungia la porta dla classa.

I ejams a usc mët man danmisdé tert cina les 12:30. Do marëna vái inant dales 13:30.

Al vëgn odü danfora 10 menüc de preparaziun al ejam y 10 menüc d'ejam.

Le resultat dl ejam vëgn lascé alsavëi por scrit tres e-mail cina trëi dis da laur do la data dl ejam.



Pro la proa de comprenjiun tl ascuté sö él da ascuté sö dui tesć y spo él da fá na crusc sön les dërtes respostes che reverda la comprenjiun dl test.

Pro le pröm test ciafëise na plata cun 8 domandes multiple choice; pro vigni domanda él 4 poscibilités de resposta. An pó ma mëte la crusc sön öna na resposta.

Pro le secundo test ciafëise na plata cun 8 domandes che messëise respogne cun parores tle.

La proa de comprenjiun tl ascuté sö é strotorada insciö: naota lion la plata de laur, spo ascuton le test y dedô mëton na crusc sön les dërtes respostes o an respogn ales domandes. Vigni test pó gní ascuté dui iadi.

Chiló ciafëise n ejëmpl de na proa de comprenjiun tl ascuté sö por todësch:

Test 1
1_Ascuté_B2_todësch [Audio] - 1_Test_B2_todësch - 1_Plata de laur_B2_todësch - 1_Soluziuns B2_todësch

Test 2
2_Ascuté_B2_todësch [Audio] - 2_Test_B2_todësch- 2 Plata de laur_B2_todësch - 2_Soluziuns_B2_todësch

 

Chiló ciafëise n ejëmpl de na proa de comprenjiun tl ascuté sö por talian:

Test 1

1_Ascuté_B2_talian [Audio] - 1_Test_B2_talian - 1_Plata de laur_B2_talian - 1_Soluziuns_B2_talian

Test 2

2_Ascuté_B2_talian [Audio] - 2_Test_B2_talian - 2 Plata de laur_B2_talian - 2_Soluziuns_B2_talian

 

BUN DA SAVËI

Sön les plates dla proa de comprenjiun tl ascuté sö che an dá jö pól ma ester les crusc che dá dant Ostes respostes. Vigni plata mëss resté daldöt anonima y porchël ne pón nia sotrissé le test y gnanca fá sëgns de val' atra sort sön la plata.

Tratan i ejams ne pón nia adoré dizionars.

Ciaredei ince ala tabela de autovalutaziun dl Cheder de referimënt europeich en comunanza por i lingac. Dailó ciafëise la descriziun dles competënzes damanades por vigni livel.

La proa de comprenjiun tla letöra é metüda adöm da trëi perts.

Tla pröma pert vëgnel ejaminé la comprenjiun globala y detaiada, tla secunda pert la comprenjiun seletiva.

Pro le pröm test vëgnel fat 8 domandes multiple-choice. Pro vigni domanda él cater poscibilités de resposta; al é ma öna na dërta resposta.

Tla secunda pert él 8 tesć cörc a chi che al é da ti atribuí 8 titui.

La terza pert é metüda adöm da n test a 8 loces; pro vignöna él da chirí fora danter trëi respostes multiple-choice. Al é ma öna na dërta resposta.

Chiló ciafëise n ejëmpl de na proa de comprenjiun tla letöra por todësch:

Pröma pert
1_Test_B2_todësch - 1_Plata de laur_B2_todësch - 1_Soluziuns_B2_todësch


Secunda pert
2_Test_B2_todësch - 2 Plata de laur_B2_todësch - 2_Soluziuns_B2_todësch


Terza pert
3_Test_B2_todësch - 3 Plata de laur_B2_todësch - 3_Soluziuns_B2_todësch


Chiló ciafëise n ejëmpl de na proa de comprenjiun tla letöra por talian:


Pröma pert
1_Test_B2_talian - 1_Plata de laur_B2_talian - 1_Soluziuns_B2_talian


Secunda pert
2_Test_B2_talian - 2 Plata de laur_B2_talian - 2_Soluziuns_B2_talian


Terza pert
3_Test_B2_talian - 3 Plata de laur_B2_talian - 3_Soluziuns_B2_talian

 

Bun da savëi

Sön les plates da dé jö dla proa de comprenjiun tla letöra él ma da mëte na crusc sön les respostes che i chiriëis fora o da inserí les dërtes lëtres tla tabela corespognënta. Vigni plata mëss resté daldöt anonima. Porchël ne pón nia sotrissé parores o perts dl test y gnanca fá sëgns de val' atra sort sön la plata.

Tratan l'ejam ne pól gní adoré no dizionars monolinguai no bilinguai.

Ciaredei ince ala tabela de autovalutaziun dl Cheder de referimënt europeich en comunanza por i lingac. Dailó ciafëise la descriziun dles competënzes damanades por vigni livel.

Pro l'ejam scrit él da scrí dui tesć tl lingaz dl ejam sön la basa de punc de contignü preformulá y n numer de parores dé dant:

  • na tuta de posiziun (ca. 200 parores)
  • na lëtra (ca. 100 parores)

I tesć mëss gní scric cun frases intieres sön les plates de laur che Ves vëgn partides fora; canche i ëis rové él da dé dant le numer dles parores.

Chisc é i criters de valutaziun di dui laurs scric:

  • ademplimënt dl compit;
  • coerënza y fluënza;
  • capazité d'espresciun (spectrum lessical);
  • coretëza gramaticala.

Chiló ciafëise n ejëmpl de na proa scrita por todësch y talian:

BUN DA SAVËI

Sön les plates de laur pól ma ester i dui tesć scric. Vigni plata de laur mëss resté daldöt anonima. Porchël ne pón nia scrí l'inom sön la plata o fá d'atri sëgns lassura.

Tratan i ejams ne pón nia adoré dizionars

Ciaredei ince ala tabela de autovalutaziun dl Cheder de referimënt europeich en comunanza por i lingac. Dailó ciafëise la descriziun dles competënzes damanades por vigni livel.

Contignü dl ejam

Dan l'ejam a usc ciafëise na plata cun dui argomënc por n referat cört y na minunga personala sön un n argomënt. Do la fasa de preparaziun de 10 menüc, mët man l'ejam a usc, olache i podëis s'anuzé dles anotaziuns che i s'ëis fat. Canche i ëis rové Osta esposiziun él la comisciun che se fej n valgönes domandes sön l'argomënt traté.

L'ejam mët man cun na picia presentaziun de se instësc, de chëra che an ne tignará nia cunt tla valutaziun.

Al vëgn valuté chëstes competënzes:


  • ademplimënt dl compit (completëza, capazité de comunicaziun);
  • coerënza y fluënza;
  • capazité d'espresciun (spectrum lessical);
  • coretëza gramaticala.

Pro vigni ejam él da ciaré da ne adoré nia le dialet.

Dorada dl ejam: 10 menüc

Chiló ciafëise n ejëmpl de na proa d'ejam a usc B2:

 

BUN DA SAVËI

La proa a usc vëgn tuta sö por gní protocolada, sciöche preodü dai criters varënc aprová cun deliberaziun dla Junta provinziala n. 1386 di 20.12.2016.

Tratan i ejams ne pón nia adoré dizionars.

Ciaredei ince ala tabela de autovalutaziun dl Cheder de referimënt europeich en comunanza por i lingac. Dailó ciafëise la descriziun dles competënzes damanades por vigni livel.

Ejam scrit

  • Rové adalerch por tëmp y ora, se tó para n documënt d'identité varënt y n biro bröm o fosch.
  • Al é proibí da se tó para libri, dizionars, tablets o d'atri aparac eletronics.
  • Destodé le fonin y le mëte sön mësa.
  • Sté chic, a na moda da ne desturbé nia les atres porsones, nia baraté fora informaziuns impara y nia scrí jö.
  • Fá les domandes ala comisciun dadalt y a na moda tlera.
  • Nia mëte sëgns de reconescimënt (sëgns o simboi) sön les plates de laur, nia sotrissé parores o perts dl test, nia sotescrí.
  • Mëte dötes les plates de laur tla gran coperta, scenó vëgn le laur anulé.
  • Dé jö les plates de laur anter le tëmp dé dant dala comisciun.
  • Scrí üsc dac personai sön la picia zetola; sotescrí impormó dan la comisciun canche i dëis jö.
  • Canche i sotescriëis la lista dles presënzes controlede che üsc dac personai sciöche la residënza, la misciun e-mail y le numer de fonin stimenëies bëgn.

Ejam a usc

  • Se presenté al ejam a usc dal'ora dada dant (se tó para le documënt de identité).
  • Tigní cunt dles indicaziuns dla comisciun por s'arjigné ca al ejam; chësc vëgn fat te n ater local. Plates y n biro por se scrí sö val' é a desposiziun.

 

Pudëis fé i cursc, ve nuzé di materiai o tò i pruvedimënc che ratëis che sibe adatei per arjonjer l livel de cumpetënza linguistica cris ora aldò di livei europeics. Cialëde do sun la plata dedicheda n generel ala tematica “Preparazion”. Iló giaperëis ndicazions y cunsëies de utl.

Tratan l'ejam ti vëgnel dé importanza ales abilités d'espresciun individuales che i podëis desmostré tres na produziun de test lëdia sides tla pert scrita che te chëra a usc. Por chësta rajun ne vëgnel nia scrit dant racoiüdes de parores o d'atri documënc liënc da s'arjigné ca al ejam, ajache an ti ciara dantadöt ales capazités comunicatives ti dui lingac. Por Ves dé n aiüt tratan la preparaziun al ejam unse metü a desposiziun n valgügn ejëmpli por vigni modul d'ejam. Chisc ciafëise sön la plata dla proa de comprenjiun tl ascuté sö, dla proa de comprenjiun tla letöra, dl ejam scrit y de chël a usc.

Le livel B2 vëiga danfora danterater chëstes competënzes: comprenjiun de tesć complesc che reverda argomënc concrec y astrac, discusciuns spezialistiches te n ciamp spezial, comunicaziun spontanea, spectrum de argomënc ampl, spligaziun de vantaji y desvantaji sön argomënc desvalis.

Dantadöt por la preparaziun al ejam a usc podëise s'orienté a chëstes tematiches preodüdes dal Cheder de referimënt europeich en comunanza por i lingac por le livel C1:

  • presentaziun dla minunga personala sön temesc atuai
  • laur y cariera
  • laur, stüde
  • tëmp lëde
  • formaziun
  • ambiënt
  • mesi de comunicaziun moderns

 

 

 

 

 

 

Chiló dessot ciafëise le numer de ores d'insegnamënt che an adora de regola por arjunje vigni livel.
Livel
Livelores d'insegnamënt (da 45 menüc)
C1 (A) 800 - 1000
B2 (B) 600 - 800
B1 (C) 350 - 600
A2 (D) 200 - 350

I valurs de chësta tabela dess ma ester n aiüt por s'orienté.

Tan debota che ara vá da arjunje n cer livel depënn da tröc faturs, sciöche por ejëmpl dala lezitënza, dala motivaziun y dal interes. Ince l'eté é importanta, les porsones adultes impara normalmënter plü debota y a na moda plü compata co i pici. Implü mësson ince tigní cunt dl'intensité dl insegnamënt y dl lessich.

 

 

 

 

Livel B2 - Adoranza linguistica autonoma aladô de CREC (Cheder de referimënt europeich en comunanza por i lingac)

  • Capësc i contignüs prinzipai de tesć complesc sön argomënc concrec y astrac; capësc ince discusciuns spezialistiches te so ciamp spezifich.
  • Sá dá se fá capí te na manira spontana y fluënta, a na moda che ara/al ne se stënta nia da fá na conversaziun normala tl pröm lingaz da tramesdöes les perts.
  • Sá da baié a na moda tlera y detaiada de tröc temesc, da stlarí na tuta de posiziun sön na chestiun atuala y da dé dant i vantaji y i desvantaji de poscibilités desvalies.

Tabela por l'autovalutaziun

CAPÍ

Aldí: I sun buna/bun da capí contribuc y referac plü lunc y ti jí do a argomentaziuns plü complesses, sce i conësci valgamia l'argomënt. I sun buna/bun da capí la maiú pert de trasmisciuns d'informaziun y reportajes atuales tla televijiun. I capësci la maiú pert di films, tan inant che al vëgn adoré le lingaz standard.

Lí: I sun buna/bun da lí y capí articui y relaziuns sön problems atuai, olache che che scrí rapresentëia na certa opiniun o posiziun. I sun buna/bun da capí tesć de prosa leterars contemporans.

BAIÉ
Tó pert a conversaziuns: I sun buna/bun da baié te na manira spontana y fluënta, a na moda che al é poscibl da fá na conversaziun normala tl pröm lingaz. Ara vá da tó pert ativamënter a na discusciun te situaziuns conesciüdes y da argomenté y defëne na opiniun personala.
Baié cun coliamënc: I sá da porté dant na vijiun tlera y detaiada de tröc argomënc che m'interessëia. I sá da stlarí na tuta de posiziun sön na chestiun atuala y da dé dant vantaji y desvantaji de poscibilités desvalies.

SCRÍ
I sun buna/bun da scrí tesć tlers y detaiá sön temesc che m'interessëia. I sá da reporté te n tema o na relaziun informaziuns o da porté dant argomënc por o cuntra na certa posiziun. I sun buna/bun da scrí lëtres y fá capí le significat personal de evënc o esperiënzes.

Aspec cualitatifs dl'adoranza dl lingaz a usc

Amplëza dl lessich: ara/al á n repertore lessical gran assá por baié te descriziuns tleres o relaziuns sön la maiú pert de argomënc generai y porté dant tutes de posiziun personales, ara/al ne mëss nia chirí tlermënter do parores y sá da adora n valgönes strotöres sintatiches complesses.

Coretëza: ara/al desmostra valgamia na bona conescënza dla gramatica. Ara/Al ne fej degügn fai che porta pro a incomprenjiuns y é buna/bun da comedé instëssa/instës sü fai.

Fluënza: ara/al é buna/bun da baié te n tempo valí. Ince sce ara/al pisimëia eventualmënter por chirí strotöres o parores, ne vëgnel feter mai a se le dé palses massa lunges.

Interaziun: ara/al é buna/bun da mëte man n discurs, da surantó le rode dl reladú, sce al mëss ester, y da rové la discusciun, sce ara/al ó, ince sce al ne vëgn nia dagnora a se le dé te na manira eleganta. Ara/Al pó porté pro a jí inant cun la discusciun sön n argomënt conesciü mostran che ara/al á capí o damanan d'atri da baié y i.i.

Coerënza: ara/al sá da adoré n numer limité de mesi de coliamënt por colié sües osservaziuns te n contribut tler y che taca adöm; contribuc plü lunc pó resulté n pü' püch colegá.