SCRIBO: Prejentazion dl'operes letereres de Ivan Senoner y Rut Bernardi

SCRIBO: Prejentazion dl'operes letereres de Ivan Senoner y Rut Bernardi
Prejentazion dla publicazions de Ivan Senoner y Rut Bernardi

Premiazion dla sezion senior dl cuncors leterer  

La repartizion Aministrazion dla scola y cultura ladina nvieia de cuer ala prejentazion dl crimi “L Testamënt dl Lëuf “ de Ivan Senoner y di essays letereres “Vites Scutedes via” de Rut Bernardi n sada ai 10 de utober 2020 dala 20.30 tla cësa de cultura Luis Trenker a Urtijëi.

 

Cun la cuntia “L Testamënt dl Lëuf “à Ivan Senoner venciù l prim pest pra la sezion senior dla cuarta edizion dl cuncors leterer metù a jì dala Aministrazion dla scola y cultura ladina. Pra la sezion senior iel de ndut unì dat ju nuef operes letereres che ie unides valutedes aldò dl lingaz, dl cuntenut y dl’uriginalità. La giuria metuda adum da Ingrid Runggaldier, Erika Castlunger, Theodor Rifesser, Cristina De Grandi y Elisabeth Kostner à auzà ora che l miëur lëur dal pont de ududa artistich ie l’opera de Ivan Senoner. “L’idea ie bona y nce l fil condutëur ie for tler. L autor se muev danter poejia, enigmes, fantajia y crimi. La maniera de coche la storia ie cunteda dà la sensazion de unì trac ite te chël che suzed, de viver pea la ntraunides, de vester leprò. La cuntia ie vijuela, frëscia y nce da rì y curespuend de plën ala carateristiches che l genre “fantasy” se damanda. L lingaz adurvà ie l ladin atuel di jëuni, scialdi autentich y da vivanda “nsci la giuria.
L prutagonist dl liber ie l jëun Roby che passa si dis samont dai nëinesc per ti judé tla ustaria da mont “Derjola”. Te si tëmp liede se urtel cun si cumpani Marc y ti mumënc de sulentum se tripel mpue massa cun l fonin. N bel di abina Marc na tle de n tublà sota n gran puron, canche l di do abini mo l cian di nëinesc mort y na zedula manacënta ficëda te tublà, devënta la storia mo plu ntravaieda. N thriller che purverà a dé na reposta a dumandes che chëi de Gherdëina ne se à mei nfidà a fé adaut.

L segondo pest se à davanià Rut Bernardi cun l’opera “Vites scutedes via. Essays letereres.” L’opera depënj la vita de cin persones che à passà na vita dut auter che cunvenzionela. Tlo se tratel dla vita dla muniga Maria Theresia Sanoner de Sëlva, dl ugrister y poet Matie Ploner de Urtijëi, dl’oma Rosalia Nogler de Sureghes, dla diretëura de scola Anna Maria Wanker da Bula y dl sëuravivù al’eutanasia Pepi Demetz de Urtijëi. La stories de vita ie ncherscëules, ntravaiedes, ma les da nce speranza, les ie vites vivudes ti tëmps scures de nosta storia y se merita zënzauter de unì lecurdedes. L’opera ie danter fantajia y realtà.
La giuria à recunesciù l valor dla nrescida storica y dl’uriginalià dla ncrujeda danter elemënc realistics y fantastics. L’autora ie stata bona de purté a lum na gran lingia de detai che à caraterisà la vites dla persunaliteies descrites y la ti à nsci dat forma y vivanda. La ncrujeda danter elemënc realistics y fantastics ie organica. L elëment fantastich ti dà la puscibltà al letëur/ala letëura de filé nstës inant si pensieres n cont di persunajes y si ntraunides.

Ve aspiton n sada, ai 10 de utober 2020 dala 20.30 tla cësa de cultura a Urtijëi y Ve perion bel de resservé n post! Max Castlunger sunerà per Vo. Ve perion bel de Ve nuzé dla puscibltà de lascé i auti tla garage Central.

 

"Zacan y Incö": Mostra tl Museum Ladin

"Zacan y Incö": Mostra tl Museum Ladin
Scola elementera a La Ila 1954 /1955.Foto de Franz Vittur (Archif dl Museum ladin)

En gaujiun di 70 agn da canche al é gnü metü sö le sistem formatif paritetich ladin te Gherdëna y tla Val Badia organisëia le Museum Ladin, en colaboraziun cun le Departimënt Scora y Cultura Ladina dla Provinzia de Balsan na mostra particolara, che spliga la origina, le svilup y les particolarités de chësta scora plurilinguistica. Tres esponac chiris fora y n fi cöce storich-didatich dess chësc sistem formatif particolar ti gní porté plü pormez al publich interessé, danter l’ater ince a classes scolastiches. Ara se trata dla scora di paisc ladins, che pita da oramai setanta agn incá na formaziun plurilinguistica, tl respet dla cultura ladina tipica de chësc raiun. La mostra é curada dal diretur dl Museum Ladin Stefan Planker y da Katharina Moling.

La mostra “Zacan y Incö – Jí a scora tles valades ladines” ti vá do a n percurs storich, arichí da elemënc simbolics y documentaristics, dal mëteman dla scora tles valades ladines cina incö. Te na realté plülere marginala dles valades ladines dolomitiches ê la scora bele al mëteman oget de conflic y contrasć danter i nazionalisms talian y todësch un cuntra l’ater, zënza tigní cunt plü co intant di bojëgns y di dërc dla picia mendranza ladina.

Impormó dl 1948 án reconesciü l’insegnamënt curicolar dl ladin, ince sce ma te na picia mosöra. Le model paritetich orô presservé la balanza danter i lingac de insegnamënt talian y todësch, pitan insciö na oportunité da svilupé ince la cultura y le lingaz ladin. Chësta idea se á desmostré sterscia, portan ti ultims setanta agn ala afermaziun de na didatica plurilinguistica unica te süa sort y che á arjunt dër de bogn resultac por ci che reverda la competënza dles scolares y di scolars. Porimpó ne é le mëteman dla scora ladina nia sté saurí y á messü tigní fora les tenjiuns etniches di agn dedô cina ala secunda vera dl monn.

Na seziun é dedicada ai svilups didatics y educatifs che á caraterisé la scora ladina de vigni ordin y degré te so tru dai agn cotan movimentá dla istituziun dl 1948 cina aldedaincö, segné da de bones pratiches tla educaziun plurilinguistica integrada, tan che ara vëgn oramai odüda sciöche model de referimënt por les scores dles mendranzes linguistiches. La mostra, organisada en colaboraziun cun le Departimënt Educaziun y Cultura Ladina, é ponsada sides por les scores co ince por i interessá ince aldefora dla realté ladina y ó ester n contribut por la conescënza dla realté scolastica püch conesciüda al gran publich.

L’ alestimënt dla mostra é gnü proieté dai architec Weber y Winterle e la grafica dal Studio Mut.

 

Concurs leterar "SCRIBO"

Sostigní la leteratöra ladina, motivé i jogn da se dé jö cun la scritöra y arichí l repertoire de operes leterares ladines: chisc é i fins prinzipai dl concurs leterar “SCRIBO” (che vëgn dal latin y ó dí “iö scrii”) organisé dala Repartiziun Cultura y Intendënza ladina dla Provinzia. Le concurs é sté dediché ales döes seziuns prosa y teater.