Atualità

Plurilinguism tles scolines: Conzet che funzionëia bun

Mitans y mituns che röia en contat cun de plü lingac tles scolines svilupëia competënzes che vá sura la conescënza linguistica fora. Chësc desmostra n stüde che é gnü presenté incö a Balsan.

L'inrescida scientifica promöi le model ladin: (d.m.c.) l'intendënta Ploner, l'assessur Alfreider y la professuria Jessner-Schmid (Foto USP/Peter Daldos)

Tles scolines de Gherdëna y dla Val Badia vëgnel metü en pratica n conzet de valüta por ci che reverda l’aprendimënt de deplü lingac. Chësc é gnü confermé incö dala esperta de plurilinguism a livel internazional y dozënta universitara Ulrike Jessner Schmid dl’Université da Desproch che á presenté na seria de resultac dl’inrescida “MELA – Mehrsprachig Ladinisch”. Adöm al assessur por la scora y cultura ladina Daniel Alfreider y al’Intendënta dles scores y scolines ladines Edith Ploner él gnü sotrissé l’importanza de n aprendimënt abonora de competënzes linguistiches. “Ince le ladin instës á na gran importanza sciöche lingaz de mendranza te nosc sistem paritetich y sotrissëia le gran valur dl plurilinguism”, á dit l’assessur Alfreider che á ince fat referimënt ales situaziuns de prigo de tröc lingac de mendranza t’Europa. “Nosta ghiranza prinzipala é chëra da ti pité a nostes mitans y mituns na formaziun de cualité che se basëia sön i resultac scientifics por che ai ais les mius poscibilité por so dagní”, insciö Alfreider. N azënt important dl plurilinguism é ince chël da lascé pro fai tl prozes dl imparé deplü lingac, che ne dess nia gní odüs sciöche dificoltés, mo sciöche impulsc por mioré, insciö l’assessur ladin.

N‘educaziun plurilinguala bunorida á na faziun positiva a livel cognitif, sides por ci che reverda la conescënza dl lingaz dla uma che l’imparé d’atri lingac, ara promöi la creativité y ti lascia lerch da svilupé capazités che vá sura chëres dles porsones monolinguales fora. Chisc é ince i resultac dl stüde de Jessner-Schmid, tratan chël che al é gnü ejaminé indöt 105 mitans y mituns dles scolines de Gherdënza y 119 mitans y mituns dla Val Badia. Indöt él gnü fat 3360 tesc’ cun compic desvalis. Implü él gnü confronté i resultac cun na scolina todëscia. “L’obietif é sté chël da capí val’ deplü sön le pinsier, la comprenjiun y le baié di mituns por avëi na fondamënta por lauré sön na promoziun linguistica plü spezifica y por dé consëis sön basa scientifca ince a d’atri sistems de formaziun”, insciö Jessner-Schmid. La professuria y so team de inrescida ti á dé na gran valüta ales competënzes cognitives, al vocabular adoré ti trëi lingac, ala produziun linguistica, ala cosciënza metalinguistica y ala creativité. Sciöche Jessner-Schmid á sotligné él sté nezesciar da adaté i compic ales mitans y ai mituns dla scolina che é ince stá bugn da ciafé soluziuns a deplü compic preodüs por mitans y mituns de 9 agn. Sciöche resultat complessif pon dí che le numer di fai pro la produziun linguistica é stada bassa te düc i 3 lingac. “Pro 54 compic á i mituns fat alplü 17 fai”, á dit Jessner-Schmid. Les competënzes dl ladin é sides pro la conescënza co ince tla produziun dër bunes. Dantadöt á le ladin n rode important sciöche lingaz de sostëgn. Les competënzes tl talian é dantadöt por le capí dër bunes y chëres de todësch en general – te Gherdëna n pü damí co tla Val Badia. L’ipotesa che mituns y mitans cun conëscenzes plurilinguistiches bunorides á na competënza metalinguistica plü svilupada é gnüda confermada dai stüdi, sciöche ince le svilup plü ampl tla creativité.

Te dötes les 17 scolines ladines é le plurilinguism n valur implü, á dit l’Intendënta Edith Ploner che á presenté le model ladin dl aprendimënt linguistich che á süa fondamënta tl plurilinguism y tl renforzamënt dl lingaz ladin. Vigni lingaz á tl sistem linguistich dles scolines ladines le medemo valur, mo danfora vá le lingaz dla uma ladin che ara vá da renforzé ince pro chi mituns y mitans che ne le baia nia a ciasa. Chësc é ince preodü dal art. 19 dl Statut de autonomia. Al vëgn adoré i 3 lingac te n “ordin linguistich” lié a 3 corusc insciö che les mitans y i mituns impara düc trëi i lingac ofiziai da pici insö. Al é gnü svilupé material didatich aposta por les scolines ladines che ne sostëgn nia ma l’imparé lingac tres na didatica linguistica integrada, mo ince vignun por so cunt. L’intendënta á presenté sciöche ejëmpl le proiet Quaky por la cosciënza di sonns te 3 lingac o l’adoranza de popes o de tiers de n corú desvalí por vigni lingaz che vëgn adoré.

USP

Galaria dales fotografies