De dl'Autonomia: Manifestaziun de recort „Dagní – recort - l'arpejun é la responsabilité da en doman

Zacan dolur, incö pesc, doman desfidada: pro la manifestaziun „Dagní-recort“ 100- 80 – 50, domisdé ai 5 de setëmber dl 2019, á i presidënc Arno Kompatscher, Günther Platter y Maurizio Fugatti apelé a na politica di valurs.

Ci che á metü man dan da 100 agn cun dolur y tort é incö n ejëmpl dla conviënza y n'inciaria da fá politica cun responsabilité por le dagní. Chësc ê le ton de basa ti discursc di presidënc dl Südtirol, dl Tirol y dl Trentin tl cheder de chësta manifestaziun de recort por le De dl'Autonomia dl 2019.

Cun chësta manifestaziun recorda la Provinzia da Balsan trëi peres miliares storiches che á condizioné cotan le destin dl Südtirol: dl 1919 é le Südtirol rové tres le Tratat de Saint Germain dal'Austria ala Talia, dl 1939 á la jënt dl Südtirol opté por sté chiló o sun jí, dl 1969 él gnü arjigné ca le tru tres le Pachet, che á porté pro dl 1972 ala jüda en forza dl Secundo Statut d'Autonomia.

Metü man án cun poesies y lirica, portades dant te trëi lingac dala poetëssa dla Val Badia Roberta Dapunt. Spo ál baié i presidënc dles Provinzies dl'Euregio y ala fin á i storics Martha Stocker, Hans Heiss y Carlo Romeo recordé i agn dl destin dl 1919, 1939 y 1969 dla storia (dl'autonomia) dla jënt dl Südtirol cun n referat comovënt y aprofondí.

„Nosta storia n'é nia lineara, mo ciara fora sciöche na spirala da n ritm che an ne pó nia odëi danfora", insciö á le storich Hans Heiss descrit la storia dl Südtirol. Tl medemo tëmp nen vára da mëte inant averda y ciaré di valurs, ajache ai ne stá nia impé dasusc, mo ai é le früt de ci che i fajun vigni de.

Na porsona che á "vit, patí y daidé realisé" dötes chëstes dates, â dit la storica Martha Stocker, é sté Silvius Magnago. Magnago vëgn araté le pere dl Statut d'Autonomia, che á albü danterater Alcide Berloffa y Aldo Moro sciöche partner de referimënt, y che s'á lascé ite a compromisc sön la crëta. "La politica á ciafé soluziuns tres le compromis da renunzié a val', mo mantignin tl medemo tëmp val' de important: chël ó dí la crëta un tl ater", á dit le storich Carlo Romeo.

Le raport de crëta di portadus de dezijiuns politiches, sciöche Magnago y Berloffa, Giuseppe Saragat y Bruno Kreisky y Aldo Moro y Kurt Waldheim á albü na gran importanza: La crëta un tl ater di politics a ce dl'Austria y dla Talia é na basa importanta dl suzes arjunt.

Ince le presidënt dla Provinzia á sotrissé te so discurs le coraje da azeté le compromis che tröc politcs á desmostré. Le tru devers dl’autonomia da incö é garaté dantadöt por so mirit. „Nia s'impunté cina la fin sön l'avëi rajun, y nia se desmentié cal che é le travert y cai che é i valurs: chësta ê la basa de süa politica.“ Avisa chësc messess la politica da incö odëi sciöche arpejun: “L’autonomia ó dí responsabilité, ajache i podun realisé!” Porchël s'aoda Kompatscher por le dagní: “I messun se recordé i valurs nia da aziché de nüsc antenac: la pesc, l'avalianza, la iustizia liades ala solidarieté mëss ester le meter da tó por mosoré nostes aziuns politiches.” Tl Südtirol n'á nia ma i trëi grups linguistics imparé da convire, ai á ince imparé che chësc é n valur suraplü. Avisa porchël á Kompatscher dit da tigní adöm y da ne stlü nia: "Chiló da nos n'él nia lerch por i moto 'America first', 'prima gli italiani', 'Österreich zuerst' o ci che mai! Dl 2019 messunse ti ester a tröpes desfidades: al é porsones da de plü lingac, che á chirí y ciafé chiló so daciasa nü por intant o cinamai por dagnora. I messun renforzé l'uniun soziala y ti ester al svilup economich ince tl respet dl'ecologia.“

"Vigni desposiziun á süa storia", á dit plü tert la storica Stocker. Chësc é ince sté por i tröc realisadus dl'autonomia - Stocker á nominé chiló le vedl senatur Roland Riz y le vedl presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder che ê dailó - n motif costant.

Domisdé ne ti án nia ma ciaré al passé, mo ince al dagní. Insciö á le storich Hans Heiss invié da odëi le 2019 sciöche n "ann dles proes politiches nöies", olache i portadus dles dezijiuns politiches y la sozieté dess s'anuzé dles pices lercs d'aziun por rové a n ordin sostenibl. Martha Stocker s'á colié y á audé entusiasm por ester indô bugn da baié sö la jonëza por l'autonomia, la politica y la partezipaziun ativa. Ince por Carlo Romeo dessel sëgn gní surantut la responsabilité dantadöt ti confrunc dles generaziuns che vëgn.

Do chësc referat comovënt él gnü presenté la publicaziun “Entstehung und Entwicklung der Südtirol-Autonomie” dl dirigënt provinzial da laota Adolf Auckenthaler. La manifestaziun é gnüda stlüta jö cun n film cört cun intervistes de testemoni de chël tëmp presënc Bruno Bertoldi, che á suravit al massacher de Kefalonia, Robert Kaserer, politich, che ê presënt canche al é gnü lité le pachet tl Kursaal da Maran, y Judith E. Innerhofer, la nea de Sepp Innerhofers.

Altre informazioni: http://www.provinz.bz.it/news/de/news.asp?news_action=4&news_article_id=629905

 Sitemap